EXPLICACIÓ

 

CAMINS DE PAU

ÉS UN ESPAI DE REFLEXIÓ I TRANSFORMACIÓ, VERS UN NOU PARADIGMA

Vers un nou món, on la dignitat i els drets de totes les persones siguin respectats.

On els potencials positius inherents a tot ésser humà siguin cultivats.

*

MÉS EXPLICACIONS

 Aquest blog és una extensió de:

 TERRAÍNDIA-ROCAVIVA

Una utopia artística-humanista que, per insospitats camins, va esdevenir realitat.

Al Pirineu català, és un projecte iniciat l'any 1986.

ES FONAMENTA EN ELS DRETS HUMANS, LA CARTA DE LA TERRA, EL PACIFISME I L'ECOSOFIA

(Ecosofia=Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística)

Cal anar-ho recordant, per anar-ho assimilant.

Més info a> Xarxa de blogs> Ecosofia.

PER A REALITZAR EL CANVI DE MENTALITAT QUE IMPLICA UN NOU PARADIGMA

 NECESSITEM:

Obrir els ulls, la ment, el cor, les mans... elevar l'esperit.
A peu de pàgina s'aprofundeix en el significat del símbol.

*

 PREÀMBUL

Conscient que la humanitat està immersa en una crisi profunda i que els humans som éssers en evolució, considerant que l'educació d'infants i adults en valors, drets i deures és fonamental, fidel a la idea que convé predicar amb l'exemple, la vida em va portar a "apartar-me del món" Al Pirineu, em vaig construir una cabana i vaig començar a treballar les roques del voltant, amb l'objectiu d'oferir un espai de gaudi i reflexió. Una experiència que ajudés a reactivar els potencials latents en cadascú, massa sovint traumatitzats i endormiscats.

En això vaig estar ocupat de 1986 a 2013... llavors la vida va fer un tomb.

Una sorprenent història, que breument relato més avall i més extensament al meu blog.

Enllaç a la Xarxa de blogs.

*

ACLARIMENT

AQUESTA XARXA DE BLOGS ÉS RESPONSABILITAT EXCLUSIVA DE CLIMENT OLM 

En queden al marge les persones que habiten a Rocaviva, se'n cuiden i guien als visitants.

 ROCAVIVA

Una utopia que parcialment es va fer realitat, ja que va quedar inacabada.

Confio que al seu moment algú altra continuarà.

Està situada entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, a la carena d'una serralada davant del Cadí. 

És un laberint de caminois, 

vorejats per centenars de rocs treballats, des del petit baix relleu a la talla profunda.

Pensat per generar en els visitants una experiència lúdica i reflexiva, transformadora. 

Que els ajudi a viure amb més pau, lucidesa, creativitat i plenitud.

Trist que la seva execució quedés brutalment interrompuda.

 ROCAVIVA

 L'ANY 2010 FOU DECLARADA PATRIMONI CULTURAL

 PELS CONSELLS COMARCALS DE LA CERDANYA I DE L'ALT URGELL

  CONFIRMAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

COMPROMESOS AMB BIOSPHERE SUSTAINABLE LIFESTYLE
Pel compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

A 2009, ROCAVIVA FOU RECONEGUDA EN L'ÀMBIT ARTÍSTIC

Per Ermengol Puig, exdirector de l'Escola Ondara i crític d'art.

Veure> Xarxa blogs> Rocaviva art> Valoració artística. 

 ASSOCIATS A L'IES

International Ecopsychology Society.

Cada any es sol fer una trobada-curs a Rocaviva i al balneari de Sanillés.

*

 ROCAVIVA ÉS PATRIMONI MONUMENTAL 

DE LLES (Cerdanya) I DEL PONT DE BAR (Alt Urgell)

Considerada paisatgisme visionari.

Viquipèdia> enllaços al final de la Xarxa de blogs.

*

TERRAÍNDIA ÉS ROCAVIVA

ROCAVIVA ÉS TERRAÍNDIA

AUTODECLARADA MICRONACIÓ

Blog> Som Micronació.

ROCAVIVA ÉS L'ENTRADA A TERRAÍNDIA

 Des de Mussa, Aristot, o Pont de Bar.

ES POT VISITAR, INFO A LA PÀGINA D'INICI> XARXA DE BLOGS

 BREU HISTÒRIA DEL LLOC

REALITZACIÓ> OBERTURA> ATAC> TANCAMENT> REOBERTURA

S'explica amb més detall a> Xarxa de blogs> El meu blog.

Com deia, vaig començar l'obra a Rocaviva el 1986, fins al 2013.

Llavors, després de molts anys d'assetjament, perpetrat per un cabrer, esgotat i malalt en vaig haver de fugir. Tot va quedar aturat i abandonat. Unes quaranta obres per ell vandalitzades. De la meva casa, que jo mateix havia construït i on vivia, la porta va ser arrencada i l'interior saquejat. Ningú em va defensar. Ningú em va ajudar.

Xarxa de blogs> Vandalismes> Testimonis.

Fotos de l'interior> Xarxa blogs> Vandalismes. 

NO HAVENT-SE FET JUSTÍCIA I PERSISTINT L'AMENAÇA, NO HI HE POGUT TORNAR

Amenaça contra mi, contra les persones que ara habiten a casa meva i contra l'obra.

Tot va quedar a mig fer, molta obra just esbossada. Han passt dotze anys, ningú m'ha escoltat. El dany al projecte, al patrimoni artístic-cultural i a mi mateix és enorme. Els meus drets han estat i continuen severament vulnerats. Tard o d'hora les autoritats hauran de reaccionar, la realitat no es podrà continuar ignorant.

Tanmateix per a mi (a 2025), amb 75 anys i malmès per tanta arbitrarietat i maltractament, ja és massa tard.

Satisfet això sí i la consciència tranquil·la, per haver fet i continuar fent tot el possible.

De sempre que jo havia estat pacifista.

Tot això i el que explicaré seguidament, ha reafirmat encara més la meva al·lèrgia a la violència,

 la convicció que, sigui per acció o per omissió, és un càncer per la humanitat.

PACIFISME NO ÉS CONFORMISME

No és passivitat, no és callar, al contrari, és activisme lúcid, responsable i no-violent.

Per tant, en defensa pròpia i de tots els maltractats: el menyspreu, l'abús, la injustícia, coaccions, agressions... violències vàries... interpersonals o institucionals, han de ser públicament denunciades. No fer-ho és fer-se'n còmplice. Només prenent consciència dels fets contraris als drets humans i realitzant les accions correctores pertinents, els problemes es poden solucionar. Altrament es cronifiquen i continuen causant dany, personal i social.

 Explicant aquí breument el Cas Rocaviva això estic fent: relatar els fets i presentar proves.

Alhora que reivindicar justícia, pau, racionalitat, obertura mental, empatia, responsabilitat... 

Més informació> Xarxa de blogs> Vandalismes> Testimonis, on queda clara l'autoria dels fets.

El que aquí i allà s'explica, és una mostra del que mai hauria de passar en un país civilitzat.

Hauria de ser un crit d'advertència, per evitar que situacions semblants es repeteixin.

La porta de casa meva, de la que amb violència vaig ser expulsat i a la que amb violència se m'ha impedit tornar.

Amb tot això i més,

L'OBRA HA QUEDAT ABSURDAMENT INACABADA I VANDALITZADA 
Amb gran perjudici per al Bé Cultural i per a l'artista que el realitzava.

Confio que algun dia els vandalismes perpetrats pel cabrer seran restaurats...

 i que l'obra algú altre la continuarà.

*

 DRET CIVIL

 ÉS EL FONAMENT DE LA DEMOCRÀCIA

Regula les relacions entre les persones i és, o hauria de ser, garant de la justícia, drets i deures.
Implica l'obligació de reparar els danys i perjudicis causats a una altra persona.
Malauradament, en moltes ocasions i aquest és un cas, el sistema no funciona.
Sentir que s’ha patit una gran injustícia, un gran dany i no trobar reparació agreuja la situació de la víctima, 

 que queda en una situació econòmica, social, física, psicològica i anímica encara més greu.

Això és molt frustrant i dolorós, la injustícia genera impotència, ràbia, estrès, ansietat, marginació, desesperança...

Endemés, si no hi ha conseqüències per als responsables del dany, aquests poden seguir fent mal.

Aquest és el cas, cultivant la resiliència, tot això he hagut d'encarar. 

També amb relació a les autoritats culturals.

*

PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA

És competència dels Consells Comarcals aplicar-la.

 Diu a l'article primer:

"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni Cultural,

 és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics"

 Des de 2013, això clarament no s'està complint.

*

 REOBERTURA 

DEL COSTAT ALT URGELL

L'any 2017, després de gairebé quatre anys tot abandonat i la casa sense porta,

vàrem fundar L'Associació Cultural Rocaviva, d'utilitat social i sense afany de lucre.

Esther, Laila i Aruka, van aconseguir rehabilitar i reobrir el costat Alt Urgell de Rocaviva.

Més tard va arribar l'Otília.

Elles van reparar la casa, hi viuen, cuiden el lloc i atenen i guien a les persones que el visiten.

La meitat del costat Cerdanya roman vandalitzada, tancada i abandonada des de 2013.

La impune inconsciència-ignorància-violència del cabrer, prohibeix l'accés als visitants i també a mi.

(de visitar jo Rocaviva elles tindrien problemes... és una forma de violència vicària)

DIU L'ARTICLE 61 DE LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL:

"L'Administració de la Generalitat de Catalunya, ha de fomentar l'ús i el gaudi del Patrimoni cultural català, 

com a recurs de dinamització social i turística" 

Queda clar en l'article primer, en el 61 i en altres, que la llei no s'ha complert ni es compleix.

Aquest incompliment ha produït/produeix un dany enorme al Patrimoni Cultural.

Malgrat tot,

AGRAÏMENT

 

 ALS CONSELLS COMARCALS

Per haver, l'any 2010, declarat Rocaviva Patrimoni Cultural.

Tractant-se d'una obra sòlida, única i rellevant, cosa molt convenient i perfectament justificada.

(De fet compleix amb els requisits per ser declarada d'interès nacional, però no ha estat acceptat)

Tanmateix, alguna cosa estranya deu haver passat més tard.

S'entén la confusió i perplexitat que devia causar, el fet que l'obra i l'artista fossin atacats.
Que potser van ser pressionats amb amenaces, o amb informacions esbiaixades o difamatòries. 
Que potser no van copsar o mesurar la magnitud dels fets i les seves conseqüències.

Els motius, el perquè del silenci i de l'incompliment, malgrat preguntar-ho mai m'ha estat explicat.

En tot cas, aquestes i altres reflexions és necessari que les facin.

Si no els responsables en aquell moment, sí els actuals.

Per al bé de les institucions i de les comarques, dels seus habitants i visitants,

és convenient reanalitzar els fets, recapacitar, i complir amb la citada Llei del Patrimoni.

Els responsables actuals haurien d'entendre,

que Rocaviva, és una obra singular: lúdica, educativa, reflexiva, ecosòfica, pacifista...

Diferent, per tant, de qualssevol altra oferta i amb un gran potencial artístic-cultural-turístic.

 Serà bo per a tots que, en compliment de la llei, Rocaviva sigui adequadament protegida,

 conservada, potenciada, i oberta, tal com diu l'article 61: "per a l'ús i gaudi dels ciutadans".

Per tal que així es pugui incorporar amb plenitud, al desenvolupament de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Millor tard que mai, però de moment el silenci impera. 

Tant de bo algú valent llegeixi això, i per al bé de tots reaccioni i ajudi els altres a obrir els ulls.

També per al bé de tots, els responsables actuals haurien de veure,

que el projecte Terraíndia, presentat el 2012, és igualment quelcom molt rellevant.

Xarxa de blogs> Projecte Terraíndia.

*

AGRAÏMENT MOLT ESPECIAL AL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT

que el 2023 va revertir un procés ja en marxa,

protegint Rocaviva d'un atac, que intentava anul·lar la catalogació de bé cultural.

Alguns buròcrates i autoritats, manipulades per contraris a la cultura, l'art, el turisme... convé que reflexionin.

A febrer 2024 també vaig tenir un atac informàtic, que em va complicar molt.

És penós, però alguns em voldrien calladet.

Pensen només en protegir la seva imatge, prestigi i privilegis.

En sé més, però ho deixo aquí.

SOBRE EL TERRITORI L'OBRA NO ESTÀ PINTADA

Al costat obert, els visitants poden pintar sobre les roques, amb guixos de colors que després amb aigua esborren.

Modalitat de visita utilitzada sobretot per les escoles... és una lliçó de creativitat, col·laboració, civisme, ecologisme...

Veure> Xarxa blogs> rocaviva.cat > pestanya  Activitats.

***

RESILIÈNCIA

 És sobreposar-se a una situació desfavorable, traumàtica, ruïnosa... aprendre'n i sortir-ne enfortit.

 Per evitar enfonsar-me, m'ha tocat i em toca practicar-la cada dia.

Tanmateix.

 ELS CAMINS DE LA VIDA SÓN MISTERIOSOS

Generalment:

QUAN UNA PORTA ES TANCA, ALTRES S'OBREN

DES DE 2013 A LA FORÇA EXILIAT

Brutalment aturada la feina d'obrir camins i treballar roques al laberint de Rocaviva,

quan finalment, després de molts anys de cercar-la havia trobat la meva vocació,

ignorat per les institucions que en compliment de la llei havien de defensar el lloc i a mi,

traumatitzat, envellit i desgastat per tanta brega... però, guiat pels ideals i cultivant la resiliència... 

va tocar passar de la pedra a bits i píxels, de l'aixada i el martell a l'ordinador.

AIXÍ VA COMENÇAR UN ALTRE LABERINT

 UNA XARXA DE BLOGS A INTERNET

ARA ESTÀS DINS

 CAMINS DE PAU

ÉS UN ESPAI DE REFLEXIÓ I TRANSFORMACIÓ, VERS UN NOU PARADIGMA

Vers un nou món, on la dignitat i els drets de totes les persones siguin respectats.

On els potencials positius inherents a tot ésser humà siguin cultivats.

On no puguin existir fets injustos, cruels, penosos i perjudicials com els acabats d'explicar.

 A la Xarxa de blogs treballem per una transformació personal i col·lectiva.

Afirmem que els Drets Humans i l'Ecosofia són ideals que mostren el camí. 

EN ELL CADA PAS ÉS UNA FITA

Convidem qui llegeix a participar.

Només llegint atentament la llum ja va entrant... obrint camí. 

CAMINS DE PAU

Complementant el servei ofert a la societat des del territori, es projecta a la web.

Enllaços als blogs> pestanya Inici> banda groga sota la capçalera.

*

QUÈ ÉS LA PAU?

LA PAU IDEAL ÉS MÉS QUE ABSÈNCIA DE GUERRA 

ÉS TAMBÉ PAU PERSONAL, FAMILIAR, SOCIAL...

És la mínima hostilitat, coacció i violència possible entre persones, pobles i nacions.

És la màxima amabilitat, empatia, respecte, concòrdia... sinergia. 

LA PAU ÉS UN PROCÉS CREATIU, INDIVIDUAL I COL·LECTIU, EN CONSTANT CONSTRUCCIÓ

És un ordre social amb elevat respecte mutu, equitat, justícia, llibertat, igualtat i fraternitat.

Inconsciència-egoisme-ignorància-violència-conformisme... són els tòxics que ho impedeixen.

Consciència-altruisme-saviesa-pacifisme... són l'antídot i el guariment de la malaltia.

ES CULTIVEN DES DE L'ACTIVISME NO-VIOLENT

*

L'ACTIVISME NO-VIOLENT REQUEREIX PAU INTERIOR

El benestar interior no és absència d'adversitats, problemes, dolor i patiments... que formen part de la vida,
 sinó una manera d'encarar-los amb comprensió, calma, estoïcisme... 
 Amb resiliència. 

AMB CONSCIÈNCIA-PACIÈNCIA-AMOR-KORATGE I BONUMOR

DONA PAU INTERIOR: 

trobar un sentit a l'existència, la bondat, l'altruisme...
Especialment, ser autèntics i viure en coherència amb els valors i les creences personals.

Generalment sabem discernir entre el bé i el mal.

Es tracta de no voler pels altres el que no voldries per a tu mateix.

Tot i que molts ho ignoren, la pau interior: benestar, serenitat... felicitat...

 tots la desitgen i busquen afanyosament, sovint per errats camins. 

Suposen que la trobaran en els diners, poder, possessions...  viatges, consumisme, luxes...

Molts hi dediquen la vida: la pau interior volen conquerir-la, comprar-la, robar-la... 

Però això no és possible.
Justament, voler-la conquerir, comprar, robar... l'esforç i la violència que implica els n'allunya.

 

Vivim en una societat malalta.

 Traumatitzada per segles de barbàrie, poruga, compulsiva, consumista, irreflexiva i falta de propòsit.

Dominada per jerarquies, institucions, estats i religions que no solen buscar el bé comú, sinó el benefici particular.

Predomina la mediocritat, el buit i l'angoixa existencial, l'absència de lucidesa i profunditat.

Buidor que s'intenta anestesiar, omplir amb grans dosis d'entreteniment, que el sistema proporciona abundant.

En aquesta societat tot ha esdevingut una mercaderia.

Vivim sota la dictadura dels diners.

Són l'únic déu al qual tots adoren i cerquen aferrissadament.

Molts, materialment ho tenen tot, però mai en tenen prou, perquè els hi manca l'essencial.

Per això, privilegiats, rics i poderosos tampoc són feliços, també pateixen i se suïciden.

Conscientment o inconscientment saben, que el luxe dels uns és la misèria dels altres.

El patiment del món és un clam que arriba fins al recó més remot.

Només si ens unim i treballem junts, podem fer un món millor per a tothom.

Massa preocupats per les aparences i per les coses materials,

 ens oblidem del que és realment  important: la pròpia pau interior, la dels que ens envolten i la de tots.

La pau interior és senzilla i a l'abast, però sovint no la veiem.

Egoisme, condicionaments, ambicions, atavismes, diners, possessions, pors... ens tapen la visió.

Adonar-se'n és un primer pas... en un camí de coherència que et pot transformar la vida.

La teva i la dels altres, a casa, al treball, en societat.

Es tracta de simplificar, alliberar-nos de maquillatges i necessitats supèrflues, 

d'atavismes, prejudicis i pors que ens retallen les ales.

 

 

EN LA SIMPLICITAT HI HA FELICITAT

Tenir i consumir el necessari és suficient, tot l'altre sobra, neurotitza... i contamina.

Viure una vida senzilla redueix l'estrès, associat a la necessitat d'obtenir més possessions.

Deixa espai-temps per al que realment importa: relacions i activitats positives, creatives.

Relaxa el cos-ment, ja que estem menys centrats en complicacions inútils i decisions difícils.

En la simplicitat, aprenem a valorar l'existència en si mateixa, les experiències quotidianes.

Les coses materials donen plaer temporal, però una vida centrada en elles ocasiona frustració.

Per això el consum d'ansiolítics augmenta exponencialment.

 

El budisme, taoisme, xintoisme, minimalisme i altres, tot això ho expliquen bé.

EL PACIFISME

Cultiva la simplicitat i la pau interior.

ÉS RESISTÈNCIA NO-VIOLENTA

Defensa la pau com a valor fonamental i promou la resolució pacífica dels conflictes.

SABEM

Que l'agressivitat, mare de la guerra, és la pitjor plaga que pateix la humanitat.
Malauradament, la violència entre persones, física, psicològica, moral... és endèmica.

Una rèmora animal, un atavisme molt potent, que per a sobreviure convé superar.

Violència estructural.
 Política, militar, policial, burocràtica, judicial, lingüística, econòmica, cultural, sexual, religiosa...

Violència interpersonal.
Masclista, feminista, filial, fraternal, racista, laboral, mediàtica, publicitària, televisiva, videojocs...

Violència contra la naturalesa.
Consum insostenible, explotació descontrolada, contaminació global, escalfament climàtic...

Sempre amb la violència econòmica com a teló de fons.

Som vuit mil milions, els rics cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres.

Són les petites i grans violències entre humans i contra la naturalesa, acumulades durant mil·lennis,   

el què ens ha portat a l'emergència global que amenaça cremar-ho tot.

Necessitem mitigar, controlar, superar, transcendir la violència.

És un instint pervers que ens està conduint a un desastre, potser a l'extinció.

Necessitem vèncer la barbàrie, fomentar la saviesa, amabilitat, intel·ligència...

 SUPERAR L'ANIMALITAT... VERS UNA PLENA HUMANITAT

Xarxa de blogs> Coses que sabem.

Sobrepassar l'agressivitat crònica, la violència estructural, comença cada dia en cadascú.

És un procés de superació personal, és un camí que dura tota la vida. 

 NO-VIOLÈNCIA

La no-violència refusa l'ús de tota mena de violència. Es basa en el respecte dels drets humans i en la protecció de la naturalesa. Davant la injustícia, els atemptats a la població i ecològics, actua des de la resistència pacífica: desobediència civil, boicot, ocupació d'espais... Hauria de ser promocionada en una campanya global.

Són variades les formes de protesta per expressar el desacord, provocar la reflexió i propiciar el canvi.

La no-violència promou l'educació en valors humans: tolerància, comprensió, respecte mutu, creativitat... És l’antídot contra la violència interpersonal i estructural. Busca resistir a la barbàrie, transformar els antagonismes d'egoisme i de poder, en relacions d'altruisme i d'amistat. Necessitem una revolució espiritual, un canvi de paradigma.

Xarxa de Blogs> Resistència pacífica.  Ukraïna una revolució pacífica.

Veient com va el món a 2025, una revolució espiritual sembla una utopia irrealitzable.

Tanmateix, a vegades cal tocar fons per començar a pujar.

Qualsevol dia pot passar qualsevol cosa que ho transformi tot.

Veure> Xarxa de blogs> Gaia una història impossible.

Es tracta d'abandonar la foscor de la ignorància, d'obrir-se a la llum de la saviesa.

SABEM

Que necessitem, cadascú i tots, reconciliar-se amb un mateix, amb els altres i amb el món.

La conflictivitat entre persones, pobles i nacions, és un atavisme fatal, un càncer per als humans.

Necessitem aprendre a resoldre els conflictes, des d'un activisme no-violent.

A vegades, si hom està esgotat o ferit, la sola alternativa és fugir, apartar-se, per recuperar-se i buscar nous camins.

Per això tanta gent està desertant "la democràcia", en descobrir que no compleix el què promet.

La "democràcia", tal com ens la venen, porta inevitablement a grans contradiccions i desil·lusions.

Promet representació, justícia i millores socials, però el sistema és dirigit, segrestat per interessos econòmics i polítics.

Se'ns ha fet creure que era el millor sistema possible, però el que tenim no és una veritable democràcia,

sinó una estructura de poder capitalista disfressada de participació.

Es manté la il·lusió de llibertat perquè la gent no pensi, treballi, consumeixi, no es rebel·li ni busqui altres camins.

Vivim en una societat violenta.

 

Davant del fracàs de la "democràcia" molta gent està rabiosa, això afavoreix al neofeixisme. que es veu com una alternativa.

Però aquest agreuja la situació amb repressió, fanatisme, violència i concentració de capital i poder en poques mans.

També moltes actituds antisocials, vandàliques, piròmanes, criminals... són resultat de la frustració i de la ràbia.

Ràbia contra un estat que controla, fiscalitza i utilitza persones i coses en favor de castes privilegiades i protegides per les lleis.

Total, el neo-feixisme és una nova forma d'anomenar l'estructura piramidal de sempre, la dictadura i l'explotació de sempre.

La violència de sempre.

L'ALTERNATIVA A LA FALSA DEMOCRÀCIA I AL NEO-FEIXISME ÉS LA NOOCRÀCIA

Xarxa de blogs> Contra la "democràcia" noocràcia. 

També> El govern dels Savis, i Gaia.

La solució no és només reformar les institucions, sinó transformar la manera com la gent pensa, percep i actua.

Un canvi de paradigma en el qual el pacifisme hi té molt a dir.

LA VERITABLE NOOCRÀCIA IMPLICA PACIFISME

El pacifisme no només és una postura ètica, 

sinó una estratègia per construir una societat basada en la cooperació, en lloc de la competició i la violència estructural.

  TERRAÍNDIA-ROCAVIVA S'INSPIRA EN LA NO-VIOLÈNCIA I EN L'ECOSOFIA

Convé anar-ho repetint, per anar-ho assimilant:

ECOSOFIA= ECOLOGIA INTEGRAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA

Ecologia integral, ecologia radical, ecologia perenne, són sinònims.

També s'inspira en els Drets  Humans, la Carta de la Terra, l'Agenda 2030... el Panteisme.

 Vegeu> Xarxa de blogs> Ecosofia activa> Panteisme.

*

NECESSITEM

CONSCIENCIAR-NOS

 Obrir els ulls: la ment, el cor, les mans... elevar l'esperit.

SABEM 

QUE EL PLANETA ÉS COSA DE TOTS, LA SITUACIÓ ACTUAL PREOCUPANT I CRÍTICA

Capitalisme desbocat, emergència climàtica, contaminació general, guerra, sobrepoblació...

El futur immediat, proper i llunyà de la humanitat està en joc.

També el futur immediat de cadascú.

Blogs> Alerta i Gaia.

Personalment i col·lectivament.

CONSCIENCIAR-SE DELS PROBLEMES ÉS PAS PRIMER PER A TROBAR SOLUCIONS

 SABEM

QUE NECESSITEM UN CANVI DE MENTALITAT

UNA REVOLUCIÓ PACÍFICA

PROPICIAR EL CANVI ÉS L'OBJECTIU D'AQUESTA XARXA DE BLOGS

Aquesta xarxa de blogs és un laberint... en el què convé perdre's.

A fi de poder-se retrobar més desperts, sans, valents, flexibles i feliços. 

 MÉS SAVIS

LA MEVA RELIGIÓ ÉS L'AMABILITAT

Dalai Lama

*

 TOT COMENÇA EN CADASCÚ

SABEM

QUE LA SOCIETAT MODELA L'INDIVIDU I AQUEST INFLUEIX EN LA SOCIETAT

Que d'una sola llavor en pot sortir un bosc... Que un petit invent pot generar grans transformacions.

Un virus ínfim paralitzar el món.

Sabem, que ens cal una pandèmia de llum.

SABEM

QUE ES TRACTA D'EVOLUCIONAR, DE TRANSFORMAR-NOS

I anar-ho projectant en les relacions quotidianes.

Implica escoltar-te i escoltar als altres, de manera atenta i descartant prejudicis.
Intentar comprendre la teva i la seva situació, preocupacions, emocions, angoixes, pors...

SABEM, QUE LA REGLA D'OR ÉS:

"NO VULGUIS PER ALS ALTRES EL QUE NO VOLDRIES PER A TU MATEIX"

Respecta al altres com voldries ser respectat.

Escolta al altres com voldries ser escoltat
Cuida als altres com voldries ser cuidat.

Respecta, escolta, cuida l'entorn i la naturalesa.

D'ella depenem constantment, en som part inseparable.

Som fets de terra, aigua, aire, escalfor i llum...

Som consciència vibrant en l'instant... ínfim i etern.

Des del centre sorgeixen infinites perifèries.
Del no-res surten i al no-res tornen.

Constantment.

SABEM

Que tots som diferents i únics, que reconèixer la singularitat, pròpia i aliena, és fonamental.
Precisem més empatia, amabilitat, col·laboració, solidaritat, compassió, gratitud...

NECESSITEM

APRENDRE A RESPECTAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS
ALS ALTRES, A TOTS ELS ÉSSERS I A TOTES LES COSES

NECESSITEM

REACTIVAR ELS PROPIS POTENCIALS I AJUDAR ALS ALTRES A REACTIVAR ELS SEUS

NECESSITEM

SABEM

Que malentesos i conflictes són inevitables, que cal ser flexibles, dialogar, comprendre, perdonar... 

ÉS NECESSARI APRENDRE A DEFENSAR ELS NOSTRES DRETS 

ALHORA QUE A COMPLIR AMB ELS NOSTRES DEURES

SEMPRE DES DE LA NO-VIOLÈNCIA

 La violència, ho veiem en totes les guerres, produeix molta desgràcia, patiment, mort, destrucció...

Endemés, econòmicament surt molt cara... i de forma obligada tots hi participem.

També l'agressivitat, maltractaments i violència interpersonal causen grans estralls.

 

LA NO-VIOLÈNCIA ÉS AMABLE, GRATUÏTA I GRATIFICANT

Veure> Xarxa de blogs> Ucraïna una revolució pacífica.

S'hi explica un principi que també hauria estat vàlid per Palestina i per tots els conflictes i guerres.

*

 HO ANEM REPETIM PERQUÈ ÉS IMPORTANT

Cultivar la pau, personal i col·lectiva, és un procés gradual que requereix:

CULTIVANT-LOS CADA DIA

Tindràs creixent llum i energia per transcendir motlles constrictors.

Per tal que la teva màgia singular quedi alliberada.

  Es tracta de viure i expressar el millor de tu mateix-a i encomanar-ho a l'entorn. 

PER AL PROPI BÉ, EL DE TOTS I EL DEL PLANETA

Que si la Terra col·lapsa, col·lapsem tots.

**

NECESSITEM

 UN CANVI DE MENTALITAT, PERSONAL I SOCIAL

 

NECESSITEM

NECESSITEM

 OBRIR ELS ULLS: LA MENT, EL COR, LES MANS, ELEVAR L'ESPERIT

L’ULL

Significa coneixement, saviesa, despertar espiritual.
 És la capacitat de veure i comprendre... és consciència, presència, llum, forma i color, vida...

EL COR 

Significa amabilitat, amor per la vida, fraternitat, compassió... energia vital...
Bondat i humanitat, generositat, tendresa i la capacitat de sentir empatia pels altres.
També significa coratge, determinació per seguir els propis ideals.

 LA MÀ

Simbolitza la capacitat humana per transformar el món. 
Acció lúcida, sàvia, coherent... treball, creació, voluntat, donació, altruisme, amistat i generositat.
 També representa la col·laboració entre persones.

 

L’ESTEL 
Simbolitza protecció, llum, elevació, llibertat... 
També ideal, guia, esperit... consciència planetària i còsmica.

*

AMB FERMESA I FLEXIBILITAT

ES TRACTA DE TRANSFORMAR-TE I TRANSFORMAR

 TOT AIXÒ I MÉS ES VA DESPLEGANT A LA XARXA DE BLOGS

CONVÉ DONAR-SE ESPAITEMPS PER EXPLORAR I RELLEGIR

Aprenem repetint... perseverant...

*

AIXÒ ÉS CAMINS DE PAU 

UN ESPAI DE REFLEXIÓ I TRANSFORMACIÓ
Vers un nou paradigma on la pau imperi.

LA PAU ÉS COSA DE TOTS

Pots compartir-la des dels botons de sota.